Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Especialitats

Síndrome del túnel carpià

Síndrome del túnel carpià
  • Definició

    És una afecció en la qual hi ha una pressió excessiva en el nervi mitjà. Aquest és el nervi al canell que permet la sensibilitat i el moviment a parts de la mà. La síndrome de túnel carpià pot provocar entumiment, formigueig, debilitat, o dany muscular a la mà i dits.

    El nervi mitjà proporciona la sensibilitat i el moviment a la banda de la mà en el qual es troba el dit polze. Això inclou el palmell de la mà, el dit polze, el dit índex, el dit mig, i el costat del dit anular de la banda del polze.

    La zona al canell on el nervi entra a la mà es diu túnel carpià que normalment és estret. Qualsevol inflamació pot pessigar al nervi i causar dolor, entumiment, formigueig o debilitat. Això es diu síndrome de túnel carpià.

    Algunes persones que presenten aquest problema van néixer amb un túnel carpià petit, però habitualment és causat per fer el mateix moviment de la mà i el canell una vegada i una altra. L'ús d'eines manuals que vibren també pot portar a aquesta síndrome.

    Els estudis no han demostrat que la síndrome de túnel carpià sigui causat per escriure en un ordinador, utilitzar un ratolí o repetir moviments en treballar, tocar un instrument musical o practicar esports; però aquestes activitats poden causar dolor i inflor dels tendons o la bursa de la mà, la qual pot estrènyer el túnel carpià i provocar símptomes.

    La síndrome de túnel carpià passa majoritàriament en persones de 30 a 60 anys i és més comú en les dones que en els homes.
  • Indicacions

    Tractament no quirúrgic

    Si es diagnostica i es tracta de manera primerenca, sovint, els símptomes de la síndrome de túnel carpià poden alleujar-se sense cirurgia. Si el seu diagnòstic és incert o si els símptomes són moderats, al principi, el metge recomanarà tractament no quirúrgic. Els tractaments no quirúrgics poden incloure els següents:

    Col·locació d'ortesis o fèrula. Utilitza una ortesi o una fèrula durant la nit evitarà que flexioni el canell mentre dorm. Mantenir el canell en una posició recta o neutra disminueix la pressió sobre el nervi dins el túnel carpià. L'ús d'una fèrula també pot ser útil durant el dia quan realitza activitats que agreugen els símptomes.

    Fàrmacs antiinflamatoris no esteroides (AINE). Els medicaments com l'ibuprofè i el naproxè poden ajudar a alleujar el dolor i a disminuir la inflamació.

    Canvis en l'activitat. Sovint, els símptomes ocorren quan la mà i el canell estan en la mateixa posició massa temps, en particular, quan el canell està flexionat o en extensió.

    Si el seu treball o les activitats recreatives agreugen els símptomes, canviar o modificar aquestes activitats pot ajudar a demorar o aturar l'evolució de la malaltia. En alguns casos, això pot implicar fer canvis en el lloc de treball.

    Exercicis de lliscament del nervi. Alguns pacients poden beneficiar-se amb exercicis que ajuden al nervi mitjà a moure amb més llibertat dins dels límits del túnel carpià. El metge o el terapeuta li poden recomanar exercicis específics.

    Injeccions d'esteroides. El corticoesteroide (com la cortisona) és un agent antiinflamatori potent que es pot injectar al túnel carpià. Tot i que, sovint, aquestes injeccions alleugen els símptomes dolorosos o ajuden a calmar l'empitjorament dels símptomes, de vegades, el seu efecte és només temporal. El metge també pot utilitzar una injecció de cortisona per ajudar a diagnosticar la síndrome de túnel carpià.

    Tractament quirúrgic

    Si el tractament no quirúrgic no alleuja els símptomes després d'un temps, el metge pot recomanar la cirurgia. La decisió de sotmetre a una cirurgia es basa en la gravetat dels símptomes: quant dolor i entumiment té a la mà. En els casos de molts anys amb entumiment constant i deteriorament dels músculs del dit polze, es pot recomanar la cirurgia per evitar danys irreversibles.

    El procediment quirúrgic que es realitza per a la síndrome de túnel carpià es diu "alliberament del túnel carpià." Té com a objectiu alleujar la pressió sobre el nervi mitjà, en tallar el lligament que forma el sostre del túnel. Això augmenta la mida del túnel i disminueix la pressió sobre el nervi mitjà. El lligament transvers del carp es talla durant la cirurgia d'alliberament de túnel carpià. Quan sana el lligament, hi ha més espai per al nervi i els tendons.

    En la majoria dels casos, la cirurgia del túnel carpià es realitza de manera ambulatòria. La cirurgia es pot fer amb anestèsia general, on vostè està completament adormit, o sota anestèsia local, on només se li adorm la mà i el braç. 

    En la cirurgia oberta, el metge fa una petita incisió al palmell de la mà i veu l'interior de la mà i el canell a través d'aquesta incisió. Durant el procediment, el metge dividirà el lligament transvers del carp (el sostre del túnel carpià). Això augmenta la mida del túnel i disminueix la pressió sobre el nervi mitjà.

    Després de la cirurgia, el lligament pot tornar a créixer de manera gradual, però hi haurà més espai al túnel carpià i es veurà alleujada la pressió sobre el nervi mitjà.
  • Riscs

    Els riscos de l'anestèsia i la cirurgia en general són:

    Reaccions al·lèrgiques als medicaments
    Problemes respiratoris
    Sagnat, coàguls de sang, infecció

    Els riscos de la cirurgia del túnel carpià són:

    Rigidesa de canell
    Manca d'efectivitat de la cirurgia per alleujar els símptomes
    Insuficiència de la reparació per cicatritzar
    Debilitat de la mà i canell, normalment temporal
    Lesió d'un vas sanguini o nervi durant el procediment
  • Expectatives (pronóstic)

    La cirurgia del túnel carpià es realitza de forma ambulatòria i té molt bons resultats. Els resultats dependran de l'afectació prèvia del nervi mitjà abans de la cirurgia però són satisfactoris en més d'un 90% dels pacients després de seguir el procés de recuperació pautat.

    Postoperatori de la cirurgia

    Seguiu totes les instruccions d'alta hospitalària i de cures personals que se li donen.
    La recuperació pot demorar entre 1 i 2 mesos. Vostè probablement haurà de fer servir un cabestrell durant uns dies.
    Vostè pot prendre medicaments per controlar el dolor segons la pauta prescrita.
    El moment per poder tornar a treballar o a practicar esports dependrà de l'estat previ del nervi i pot anar des d'unes setmanes fins a diversos mesos.
    La fisioteràpia domiciliària o en un centre pot ajudar a recuperar el moviment i la força a la seva mà i canell. La durada de la teràpia dependrà de l'estat previ del seu nervi mitjà abans de la cirurgia.

Formulari de contacte

INFORMACIÓ Protecció de Dades. Finalitats: Respondre a les seves sol·licituds i remetre-li informació comercial dels nostres productes i serveis, fins i tot per correu electrònic. Legitimació: Consentiment de l'interessat. Destinataris: No estan previstes cessions de dades. Drets: Pot retirar el seu consentiment en qualsevol moment, així com accedir, rectificar, suprimir les seves dades i altres drets a institutamoros@institutamoros.com.pot ampliar la informació a Polìtica de privacitat